Novetats

Cuentamontes i el Muntanyisme inclusiu

Quan Rubén Alfaro, alcalde d'Elda, al final d'una xarrada circumstancialment crua, em va oferir en desgreuge el seu suport per a organitzar una activitat muntanyenca, estic segur que mai va arribar a pensar que la meua proposta en favor d'una jornada de muntanyisme solidari, anava a emprendre el camí seriós que ara pretenem. És comprensible, doncs tampoc llavors, imagine que ell poguera aconseguir tanta implicació, fins que li vaig veure tirar de la joëlette, com el qual més, per les empinades sendes de la muntanya.

 Aquella jornada va culminar en el cim de Bolón, la muntanya que cada vespra de Reyes il·lumina la màgica nit eldense, conjurant-nos per a donar-li continuïtat, sobre l'emblemàtica Silla del Cid, inigualable teló de fons per a aquella històrica foto, convertida en símbol natal del Muntanyisme inclusiu, per a tota la Regió Valenciana.

Un any després, tan sols coneixem d'una meritòria activitat, amb escassos mitjans, en favor de AMFI, per la via verda d'Alcoi. Sabem de l'existència de diversos col·lectius de diversitat funcional en ambdues ciutats, però també sabem de la manca de mitjans i de formació existent; sabem que l'esforç passat de mostrar en Bolón que “ES POT” pujant fins al més alt d'una muntanya no ha sigut suficient, però també sabem, doncs està en l'ADN d'un alpinista, que rendir-se no és una opció acceptable.

Planes a curt termini: les II Jornades de Muntanyisme inclusiu, enguany a Petrer, on oferir ensinistrament en el guiat en muntanya per a cecs, mitjançant la barra direccional, i també en el maneig de la joëlette, espècie de uniciclo para impedits físic-motrius, amb la finalitat d'ampliar la formació humana, que en l'actualitat és nul·la.

El mig termini, és un pas que Cuentamontes ja ha donat, assenyalant a l'Escola Valenciana de Muntanyisme, com l'encarregada de donar continuïtat a la formació de monitors en la nova disciplina de Muntanyisme Inclusiu. Igualment, hem dut a terme contactes amb entitats anomenades a ser les patrocinadores d'aquestes barres direccionals i joëlettes, mitjançant mecenatges, donacions, patrocinis, etc.

Reconec que en el llarg termini, haurem de seguir treballar-ho dur i bé serà que també l'administració seguisca acostant el muscle, però arribarà un dia en el qual, en el Refugi de Catí, en Rabosa o el Perrió; en l'acampada de Caprala o especialment en el qual ja té condicionat per a aquesta fi la Diputació Provincial, en el paratge de l’Avaiol, existisquen dipositats per a ús públic, aquests elements.

És necessari que deixem de veure aquest Muntanyisme Inclusiu, com alguna cosa especial per a superdotats o superherois i entendre que Bolón i també la jornada en la Silla del Cid, només hauran sigut la demostració que “ES POT”; exemples que esperem servisquen per a obrir els ulls de tots nosaltres i puguem imaginar a una família, o a un grup d'amics, que tinguen a algú patint algun tipus de diversitat funcional i desitgen fer-li partícip d'una plaent excursió pels molts camins i senderes de la nostra orografia, sense grans esforços, sense grans desnivells, però amb la satisfacció de compartir, famílies i amics, una experiència en la Naturalesa, sense haver de deixar a ningú arrere. Els voluntaris ja són molts. La societat ho demanda. Jo ja estic disposat, i tu?

    

Autor: 
Juan Manuel Maestre Carbonell
Etiquetas: