Destacats

Entrevista a fons amb Laura Jiménez

És la responsable d'una vocalia de nova creació (es va crear amb la candidatura Fem federació, fem muntanya) que a poc a poc va obrint un camí molt necessari i interessant cap a la inclusió, des de la sensibilització i la difusió.

 

Pots contactar amb ella, o amb qualsevol membre de la Junta Directiva des de ACÍ.

 

  • Quina és la teua relació amb la muntanya?

La veritat és que la meua relació actual no ha tant de veure amb els meus inicis. Tot va començar quan vaig estar col·laborant de voluntària com a monitora de temps lliure, ací és quan més vaig conéixer la muntanya a través del senderisme fonamentalment. En aqueixa època a més va ser el meu primer contacte amb el camí de Sant Jaume, experiència que em va conquistar i que continue fent quan puc. Després vaig ser augmentant aqueixa relació a través de la meua formació, em vaig llicenciar en Educació Física i vaig fer alguns seminaris en la naturalesa, sobre escalada, rafting, esquí...

 

Finalment em vaig especialitzar en esport adaptat i, actualment, impartisc classes en la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Catòlica de València. Ací va ser on va sorgir un projecte comú entre les assignatures d'esport adaptat i esports en el medi natural tenint com a objectiu sensibilitzar al nostre alumnat cap a les persones amb discapacitat i fer possible la inclusió a la muntanya a través de la ja famosa cadira de muntanya “Joëlette”.

     

  • Des de quan està al capdavant de la vocalia?

Des de l'any 2019. A través del meu company d'esports en el medi natural, em va comentar que la Federació, que porta des de 1965 fundada, estava interessada a ampliar les seues branques i volien crear una vocalia relacionada amb la inclusió de persones amb discapacitat a la muntanya. Es tractava d'una cosa nova, d'obrir un camí pràcticament sense transitar encara i no em vaig poder resistir a aportar el meu granet d'arena.

 

  • Què et va portar a sumar-te a aquest projecte i fer-te càrrec d'aquesta vocalia?

El món, la societat està plena de barreres per a la gent que té algun tipus de discapacitat. Hi ha moltes dificultats per a viure en general però més per a fer esport i més encara per a anar a la naturalesa, en aquest cas, a gaudir de la muntanya.Sumar-me a aquest projecte significava d'una banda aportar de manera voluntària els meus coneixements a favor de la inclusió i per un altre un repte important perquè òbviament sabia que seria difícil crear alguna cosa del no-res.

 

  • Com és el treball que es fa des de la vocalia de Muntanya Inclusiva i Solidaritat?

Hi ha diverses línies, però la més important és la sensibilització. Que els amants del món de la muntanya sàpien que és possible que persones amb discapacitat accedisquen al  entorn natural. Es tracta de difondre i sensibilitzar en primer lloc, fer visible la discapacitat. I, d'altra banda, fer possible aquesta inclusió. Que qualsevol Club de qualsevol poble en el qual hi haja una persona amb discapacitat que li agrade la muntanya puga gaudir-la i fer-ho com qualsevol altra de manera viable. Després ja es valoraria quin tipus d'activitat en concret pot realitzar aqueixa persona, però d'entrada tindre els recursos perquè siga possible.

 

  • Com és la col·laboració i el diàleg amb els clubs? Heu percebut que necessitaven aquesta vocalia per a impulsar pràctiques esportives més inclusives?

És un treball que anem fent a poc a poc perquè hi ha molts clubs. El difícil, en començar aquesta vocalia, era el plantejament que hi ha tant per fer que no sabíem molt bé per on començar, però l'important és fer-ho! D'aquesta manera ens vam posar a la feina i ja en l'enquesta que es va passar des de la FEMECV, als clubs, acabada d'estrenar la nova junta directiva, se'ls va preguntar si els agradaria com a club conéixer què es pot fer amb persones amb discapacitat i si era així si els agradaria formar-se. I així ho vam fer, comencem amb aqueixa formació. Ja tenim diversos clubs que han format a persones i ja han realitzat fins i tot eixides amb persones amb discapacitat. I el més important és que no són només clubs també estem treballant ja amb associacions que s'interessen en aquest sentit.

 

Respecte a la segona pregunta, aquesta vocalia no és que fora necessària és que era IMPRESCINDIBLE. És per dret. En una federació ha d'haver-hi esforços dedicats a persones que puguen tindre qualsevol tipus de discapacitat. El que no pot ser, és que moltes persones amb discapacitat d'entrada ni es plantegen que poden accedir al món de la muntanya.

 

  • Fa a penes un any la Federació adquiria la Joëlette i tres barres direccionals. Què ha suposat aquesta inversió per als federats?

La pandèmia va suposar una aturada tremenda en aquest sentit. No podíem fer activitats perquè a més moltes persones amb discapacitat tenien un risc afegit. Però de tot es pot traure una cosa positiva i no poder realitzar les activitats previstes, des de la vocalia, vam proposar invertir aqueix pressupost no utilitzat en l'adquisició d'aquests materials. Això ha suposat un gran pas per a la Federació. Disposar d'aquesta cadira per a persones amb mobilitat reduïda i les barres direccionals per a persones amb ceguesa o discapacitat visual, suposa que qualsevol club de la Comunitat Valenciana, que estiga format en l'ús dels recursos, puga sol·licitar el seu ús. Hem elaborat un protocol i hi ha hagut un moviment bastant important al llarg d'enguany.

 

  • La federació, des de la EVAM, organitza cursos de formació sobre el maneig de la Joëlette i les barres direccionals quina resposta troba aquesta oferta formativa?

En aquest sentit estem contents, hi ha ja bastants clubs sensibilitzats que volen formar-se perquè, encara que tots els que estem implicats en això ho fem com a voluntaris, és molt important que tots estiguem prou formats perquè les activitats puguen dur-se a terme amb la màxima seguretat i qualitat. Comptem ja amb la realització de 3 cursos de formació de fet, ara al març tenim el quart a Castelló, que és la província que ens quedava per a dur-lo a terme. La idea seria, si hi ha una bona resposta, tindre en un futur una cadira per província i que vaja rodant pels diferents clubs per a donar major resposta fent una FEMECV més inclusiva.

 

  • Quina iniciativa, de les quals s'han posat en marxa des de la vocalia, et genera més satisfacció o ha suposat un repte?

Soc molt exigent i la meua sensació és que queda molt per fer. La gent em diu que hem d'estar contents perquè hem fet moltíssim moviment, però jo tinc la sensació que tenim molta faena per davant. I això que la gent crida i pregunta i, sincerament, tenim més treball del que podem atendre. El més bonic que hem aconseguit és per exemple, que un club puga aconseguir que un xiquet o una xiqueta, amb pares amants de la muntanya, puguen demanar la cadira i acudir a la muntanya un diumenge qualsevol.

 

  • Parla'ns de la prova de Carrera per muntanya inclusiva que tindrà lloc el pròxim 20 de febrer.

Des de la vocalia de muntanya inclusiva i solidaritat i la de carreres per muntanya, hem creat una comissió (integrada també per corredors cecs, guies, …) per a dur a terme una de les iniciatives que teníem en el nostre projecte, abordar el tema de la competició inclusiva, en la qual participen persones amb discapacitat. Per tant, dins del circuit de carreres de la FEMECV s'ha valorat una d'elles per a veure si era viable per a la participació de persones amb discapacitat visual. En aquest cas, competiran equips de barres (corredor cec o amb discapacitat visual i dos corredors guies) en l'esdeveniment de Vallada que tindrà lloc el pròxim 20 de febrer. Estem molt contents perquè és la primera vegada que es fa una cosa així dins del circuit de carreres FEMECV en la Comunitat i desitgem que aquest siga el principi de molts més esdeveniments.

 

  • Què queda per fer en la vocalia?

Molt. Acabem de començar. Hem obert un camí, però queda molt recorregut per davant. Per exemple, fomentar que les persones amb discapacitat intel·lectual puguen accedir a la muntanya. O abordar també les activitats en el medi natural amb persones amb malaltia mental, tan complex, però alhora tan necessari. I, sobretot, seria fantàstic que aquesta vocalia desapareguera d'ací a 20 anys perquè ja no fora necessària, perquè en la resta de seccions o vocalies, competitives i no competitives, ja s'hagueren inclòs activitats per a totes les persones, també per a les que tenen algun tipus de discapacitat. Aqueix seria un somni fet realitat… però de moment, continuarem lluitant per fer realitat la inclusió a la muntanya.

 

Autor: 
Àrea de Comunicació