Senderos de la Comunitat Valenciana

Iniciemel recorregut en la rampa d'accés al Parc del Patronat, junt a l'escala del Parc, després de passar l'edifici de barbacoes i taules, on trobem la senda pròpiament dita.

Comencema ascendir en zig-zag, passarem junt a la coveta del Tambor, més endavant per les ruïnes de la caseta del Romangat i a escassos cent metres per una desviació assenyalada com a Senda de l'Enric, continuem avançant ara ja cap avall, passarem per una intersecció on indica a la Font del Romangat, però hem de seguir rectes i en poc més de 700 m. s’arriba a la Font Coberta, que a l’igual que l'anterior i la Font del Rull que està molt prop, són de les anomenades d'alcavor o de galeria.

Continuant per la pista cementada en ascens, després de passar l’encreuament que porta a unes cases, es troba la desviació a l'esmentada Font del Rull, cap d’aquestes fonts no tenen garanties de salubritat, per la qual cosa no hem de beure d'elles.

Seguint per la pista trobarem una desviació a la nostra esquerra senyalitzada que ens indica a Font d'Aixa pel barranc de l'Aigua, hem de prendre aquest camí i de seguida abandonem l'ample per a internar-nos per una senda que s’inicia a la nostra dreta.

Trobarem una intersecció amb una altra senda, després de rodejar el morro que fa la muntanya, seguirem en descens per l'esquerra, fins a arribar al fons del barranc de l'Aigua, atenció que en aquest punt hi ha un pou sense coll i, encara que tapat amb uns troncs que ho assenyalen, hem d'estar atents.

La senda dona a una pista que hem de seguir rectes i de seguida hi ha un altra senda que a 150 m. ens porta a un altre antic camí que després d'una volta a la dreta ens conduirà a la pista cementada en direcció a la Font d'Aixa.

Aquesta font tampoc és una font a l'ús, és subterrània i s'aprofitava per a omplir la bassa que està al costat mateix i d'ací es regava (actualment en abandó), a l'estiu sol estar seca.

Seguint el camí, en el mateix sentit que portàvem, poc després de creuar el barranc d'Aixa, trobarem la desviació a Llíber, en 300 m. tot seguit arribarem a una bifurcació, on cal prendre a l'esquerra l’assenyalada com a Castell d'Aixa per les Penyes Blanques.

A partir d'aquí la senda adquireix una pendent prou considerable que no acabarà fins  arribar al corral de les Penyes Blanques, curiosa formació rocosa que protegida per un gros mur de pedra servia de corral i del que eixirem entre unes roques a manera de porta.

La senda ara és molt més assequible i en alguns casos planeja i així s’arribarem al coll, entre el Castell d'Aixa i el Tossal Gran, aquí tenim l'opció de pujar al Castell d'Aixa o seguir avant.

Si pugem,  son solament uns 500 m. veurem des-del cim les esplèndides vistes dels voltants, després cal tornar a baixar per a situar-nos novament en el coll i seguir per la mateixa direcció que portàvem.

A partir d'aquest punt el camí, encara que ben definit, està en males condicions degut  que sol pasturar un ramat de bous que amb el seu pas ho espatlen tot. Passarem un pou amb unes banyeres que s'usen com a abeurador i poc després la desviació que condueix a la localitat de Xaló, seguirem junt a un corral abandonat i un altre pou amb andròmines per a abeurar als animals, la senda va a poc a poc guanyant altura per a novament tornar a baixar fins a un molló fet de pedres, on girarem a la nostra dreta per un camí mes ample que ens conduirà a una pista asfaltada, punt en què trobarem un senyal on indica que a 95 m. està la Font de la Tia Xima, sol estar seca tot l'any, excepte en època de fortes pluges.

Girarem a la nostra dreta en direcció a la Font de l'Ocaive i la localitat de Pedreguer, aquesta carretera asfaltada ens portarà a passar per un encreuament a la nostra esquerra que indica a La Llosa i rectes trobarem un cartell indicant “casa Nepal”, nosaltres seguirem aquesta direcció i sempre cap a Pedreguer i a la Font de l'Ocaive.

Seguirem un bon tram, aproximadament d’un quilòmetre per pista, alternant unes vegades asfalt i altres terra o ciment, fins a arribar a un camp d'ametlers on deixarem aquesta pista per una senda que comença a la nostra esquerra en descens uns metres i de seguida gira cap a la dreta junt amb un marge de pedra en sec i per un altre camp d'ametlers, que ens conduirà novament a una pista que prendrem a l’esquerra i a poca distància girarem a la dreta igualment per pista.

Caminarem poc més de dos quilòmetres, per bon camí i pla fins a arribar al senyal vertical que ens indica que hem d'abandonar la pista per l'esquerra, en un pla a manera d'era, descendirem ràpidament per la muntanya fins a arribar junt a una casa de fusta i un camí de ciment que ens conduirà fins a la Font de l'Ocaive.

Aquesta font ompli dues xicotetes basses que en el seu dia van servir com a safareig i per a reg de xicotets horts i és l'única en tot el recorregut de què podem beure amb certes garanties, encara que com és lògic no té cap tractament de potabilització.

La senda contínua per davant de la porta i baix una gran figuera d'una casa que hi ha junt a la font, la voreja i s'interna per camps abandonats. Seguint la senda, a poc a poc va descendint fins al fons d'un barranc per a una vegada en el llit començar a remuntar-lo, en direcció a la muntanya per a poc després abandonar la riera per l'esquerra, segons el nostre sentit de marxa, i ascendir cap al pic del Castellet de l'Ocaive, al que podrem pujar quan s’està davant de la cova del Castellet, on es troba la senyal que ens ho indica, si no volem pujar seguirem la indicació del senyal que es dirigeix al Paratge Miqueles- l'Ombrereta, a la que arribarem després de passar una altra intersecció, amb una senyal vertical, que indica una altra senda per a accedir al Castellet i que per a l'esmentat Paratge queden 250 m.

L'Ombrereta és una galeria construïda entre 1879 i 1887  per a recollir aigua i per mitjà d'un aqüeducte portar-la al dipòsit municipal d’aigua potable, edificat en la mateixa època,  amb una capacitat de més de tres milions de litres per a consum públic, actualment l’aigua d’aquesta captació  no s’utilitza per a consum humà, no aixi l'aqüeducte que encara  s’aprofita per a dur  l’aigua que s’extreu d'un pou dels voltants.

El PR-CV 53 segueix per dalt de l'aqüeducte i séquia (coberta) de l’Ombrereta, i en algun tram per la muntanya fins a arribar al dipòsit abans esmentat, on cal creuar-lo per dalt i s’arriba al camí del Calvari, que ens conduirà fins a l'ermita de Sant Blai, des d'aquí anirem cap baix per un camí ample cementat fins al camí del barranc dels Poets, on s'inicia la Variant I del PR-CV 53.

En aquest punt hi ha una senyal vertical que ens guiarà cap al Parc del Patronat, inici i final d'aquest recorregut distant uns 500 m, on arribarem pels carrers de les Meravelles, Bellaflor, Cristòfol Colom, Sant Bonaventura, Alacant, i Patronat.