Entrevistes a fons amb Carlos Ferrís

Entrevistes a fons amb Carlos Ferrís

Iniciem una sèrie d'entrevistes a persones relacionades amb la FEMECV, amb l'esport, la muntanya, el medi ambient... I ho fem amb el president de la federació: Carlos Ferrís.
  • icono
    Junta Directiva
Àrea de Comunicació FEMECV

 
 
Pots contactar amb ell, o amb qualsevol membre de la Junta Directiva, des d'ACÍ.
 
 
En quin moment es va adonar que, a més de  practicar els esports de muntanya, volia  col·laborar en  la Federació per a millorar el muntanyisme?
​Estic en la Federació Valenciana de Muntanyisme des de 1984, però realment la meua participació en la FEMECV va ser en els anys 90 formant part dels Comités de naturalesa i de senders. A partir d'aqueixa experiència en aquests comités tècnics, vaig ser Assembleari de la Federació Valenciana fins que vaig decidir presentar-me en 2018 amb un equip de federats a les eleccions de la FEMECV.
El meu interés pels temes federatius sempre ha sigut constant, ja que a més d'assembleari de la FEMECV, vaig ser també assembleari en la FEDME bastants anys, coordinant el Consell assessor científic de les muntanyes durant un temps.
 
Com van ser aqueixos inicis?
Jo provinc del món associatiu juvenil des que en 1982 decidisc incorporar-me al Centre Excursionista de València per a formar part d'una secció infantil i juvenil amb monitors de diferents àmbits associatius (Scouts, Juniors, veïnals...). A partir d'aqueix moment m'incorpore a les activitats d'aquest club de muntanya per a ser el director de la Escola Valenciana d’Aire Lliure i més tard, en 1993, director del Institut Valencià d’Excursionisme i Natura del CEV. Tots aqueixos anys en el Club m'han ajudat molt a conéixer la realitat associativa i muntanyenca i a conéixer altres entitats excursionistes en relacionar-me a través de les activitats de la Federació o intercomarcals (marxes senderistes, campaments, dies de la muntanya neta. etc..). També l'experiència i el treball voluntari, realitzat en el Comité de Accessos y Naturaleza de la FEDME, m'ha servit per a conéixer millor la realitat i les necessitats del col·lectiu muntanyenc a Espanya i Europa.
 
La gestió fa que es perda la passió?
Bé, sí que és veritat que quan era més jove tenia més empenyiment en l'esportiu, on vaig començar corrent maratons i practicant el muntanyisme i el senderisme de manera intensa en el meu Club. Ara m'he passat a la marxa nòrdica que crec és molt beneficiosa per a la salut a través d'un exercici físic i una tècnica adequada en el medi natural. És veritat que ser president de la Federació implica molta dedicació de reunions, esdeveniments i assistència a activitats i competicions, però sempre em queda algun buit per a caminar per les muntanyes una estona i gaudir dels parcs naturals i zones rurals de la CV.
 
Quins han sigut els reptes més importants als quals s'ha enfrontat al llarg de la seua trajectòria en el món associatiu?
Al llarg de la meua vida he ajudat a crear diverses associacions sense ànim de lucre de tipus esportiu, cultural, turístic i ambiental, i la gran majoria d'elles continuen la seua labor en l'actualitat.  Haver col·laborat en el creixement del teixit associatiu valencià em produeix una gran satisfacció. De totes elles m'agradaria destacar l'Associació de custòdia Avinença, l'Associació d'Educació ambiental, la Plataforma Rural Valenciana i el CRIE, el Club de turisme familiar de la CV, el voluntariat ambiental i alguns projectes amb Fundacions, Universitats i institucions que investiguen sobre el medi rural, els esports en la naturalesa i el turisme sostenible.
Realment el meu major temps el vaig dedicar al Institut Valencià d’Excursionisme i Natura i a la Fundació Centre Excursionista per a impulsar projectes culturals, esportius i ambientals a la muntanya valenciana, així com a donar suport a publicacions i llibres d'excursionisme familiar i de senderisme. Van ser 20 anys dedicats en pro de l'excursionisme i del col·lectiu muntanyenc en el meu Club i en la FEDME que em serveixen per a afrontar els reptes socials i esportius de la FEMECV, secundant noves iniciatives com el muntanyisme inclusiu, la solidaritat, el voluntariat, la seguretat i la salut, la igualtat i els joves, etc.
 
I des del punt de vista esportiu quina experiència li ha marcat més?
L'ascensió per part del meu Club a l'Everest en 1991 va ser per a mi un motiu de satisfacció col·lectiva d'un somni de companys que van aconseguir pujar pel cap alt alt gràcies a un projecte a llarg termini d'expedicions. Però també la direcció a l'Escola del CEV de les escoles esportives (muntanya, espeleo, esquí, caiac, etc...) així com les de Temps Lliure i educació ambiental.
I en el àmbit de la FEDME, la creació i coordinació del Consell Assessor Científic de les Muntanyes amb motiu, en 2002, de l'Any Internacional de les Muntanyes, sempre acompanyat de companys experts com José María Nasarre, entre altres. El Consell ha suposat un avanç important en la defensa dels esports de muntanya als parcs nacionals i autonòmics, així com una finestra oberta als estudis i investigació en matèria d'esport sostenible i desenvolupament rural.
 
En quina faceta se sent més còmode: com esportista, voluntari, gestor…?
Doncs realment he passat per totes, com a voluntari en el meu Club i en la Federació en diferents comités, però també com a director o president d'Associacions, i ara, des de finals, de 2018 en la FEMECV. Encara que mai deixaré de col·laborar amb Entitats de voluntariat esportives o socials, i això li ho dec a persones com els nostres presidents d'honor de la Federació, Rafa Cebrián i Palmira Calvo, que em van ensenyar els valors i ètica que implica el muntanyisme.
 
Ha estat molt lligat a l'àmbit del Medi Ambient com es pot treballar per aquest des dels esports de muntanya?
La meua implicació amb el medi ambient ve des de lluny, ja que des de jove vaig treballar com a monitor de campaments i educador ambiental, per a a poc a poc especialitzar-me en l'ús públic als parcs i en l'ecoturisme en zones rurals. Les meues dues carreres professionals (la de Dret i la de Magisteri) m'han servit per a entendre que en tots els processos de compatibilització dels esports amb el medi ambient, la normativa i l'educació han d'anar de la mà, al costat de processos de participació pública i de cerca del major consens possible davant els conflictes.
Aquesta màxima l'hem usada en el Comité d'accessos i naturalesa de la FEDME en nombrosos Seminaris i Trobades entre federacions de muntanyisme i gestors de Parcs amb notable èxit. No ha estat exempt de debats, però sempre amb l'objectiu d'arribar a acords entre totes dues parts. Vull posar en valor en aquest punt l'important paper d'alguns directors de Parcs Nacionals com Javier Sánchez (S. Nevada) o Agustín Santori (Pics Europa) i de companys del Consell Científic de les Muntanyes de la FEDME que han sabut donar tota la seua experiència professional al servei del muntanyisme sostenible.
 
Pots continuar llegint la resta de l'entrevista ACÍ.
 
 
 

Patrocinadores: