Senderisme amb mirada ambiental
Senderisme amb mirada ambiental
El senderisme és una de les formes més accessibles i completes d’acostar-nos a la muntanya. Ens permet descobrir paisatges, patrimoni, pobles, flora, fauna i camins tradicionals, unint activitat física, cultura i medi ambient.
Però precisament per la seua popularitat, també requereix responsabilitat. Cada vegada més persones caminen pels nostres senders, i eixa presència ha d’anar acompanyada de bones pràctiques que ajuden a conservar l’entorn.
Des de la FEMECV, a través de la Vocalia de Senders i Refugis i la Vocalia de Medi Ambient, recordem que caminar per la muntanya també és aprendre a cuidar-la.
Caminar per senders existents
La primera recomanació és senzilla: utilitzar sempre els camins i senders existents, especialment aquells marcats, senyalitzats o homologats.
Caminar fora de la senda afavoreix l’erosió, deteriora la vegetació i pot crear noves traces que augmenten l’impacte ambiental. També convé respectar tancaments temporals, indicacions oficials i propietats privades.
Seguir el camí no és només una qüestió d’orientació. També és una forma de protegir el sòl i la vegetació.
Conviure en la muntanya
Les persones senderistes no som les úniques usuàries del medi natural. En la muntanya conviuen també ramaders, agricultors, ciclistes, corredors, persones que treballen en el territori i qui viu als pobles.
Per això, és important mantindre una actitud respectuosa: cedir el pas quan siga necessari, tancar cancel·les després del nostre pas, no envair cultius ni molestar el bestiar, i reduir el soroll per a no alterar la tranquil·litat de l’entorn.
La convivència és clau perquè totes i tots puguem gaudir de la muntanya de manera sostenible.
Respectar flora i fauna
La muntanya és un espai viu. Evitar arrancar plantes, recol·lectar espècies protegides o molestar els animals és fonamental per a conservar la biodiversitat.
Durant la primavera i l’estiu, moltes espècies estan en època de cria. Mantindre la distància, no acostar-se a nius o caus i portar els gossos controlats ajuda a evitar impactes innecessaris.
Observar sense intervindre és la millor manera de gaudir de la natura.
No deixar rastre
Una de les normes bàsiques del senderisme responsable és clara: tot el que portem, torna amb nosaltres.
No hem de deixar residus, restes de menjar ni objectes en l’entorn. Fins i tot els residus orgànics poden alterar l’equilibri natural.
A més, és important evitar fer foc, utilitzar fogonets en zones no permeses o fumar en espais forestals durant èpoques de risc.
Planificar i actuar amb responsabilitat
Abans d’eixir, convé informar-se sobre la ruta, la meteorologia, el nivell de dificultat i les possibles restriccions.
Portar el material adequat, aigua suficient i comunicar l’itinerari previst són mesures bàsiques de seguretat que també contribueixen a reduir situacions de risc en el medi natural.
Caminar també és cuidar
El senderisme és molt més que recórrer quilòmetres. És una forma de relacionar-nos amb el territori. Cada pas compta. Cada decisió suma o resta en la conservació de les nostres muntanyes.
Des de la FEMECV animem totes les persones senderistes a practicar una activitat conscient, respectuosa i compromesa.
Perquè caminar per la muntanya també és una manera de protegir-la.
Patrocinadores:
