D'on sorgeix la teua afició per la muntanya?

Soc de Quatretonda, un poble de la Vall d’Albaida amb un gran Paratge Natural, i des de que era menuda he tingut una forta relació amb el camp i la muntanya. Quant a penes caminava el meu pare em portava amb la seva motxilla a la nostra serra i al Benicadell. A més a més, hem passat els estius a càmpings de Pirineus on he tingut grans experiències que m’han fet estimar més aquesta afició.

Quin és l'esport que més t'agrada practicar?

Doncs, hem considere corredora de muntanya, però també practique des de sempre trekking, senderisme i esquí alpí. Aquests últims 6 anys he inclòs el senderisme amb Joelëtte i les carreres per muntanya amb Joëlette, de les quals gaudeix amb l’equip de “Los mejores Guerreros”.

Quant a la teua trajectòria en FEMECV, quan i com vas conéixer la Federació?

Vaig conèixer la federació a través del club d’atletisme del meu poble, “Fuig que et Xafe”, on estic federada des de fa anys. Vaig començar a fer moltes hores caminant i corrent a la muntanya que van donar com a fruit començar a competir en curses de muntanya. D’aquesta manera vaig veure que era convenient estar coberta en cas d’accident.

Per què has decidit unir-te ara a la Junta Directiva?

Quan va canviar la Junta Directiva em van proposar formar part de l’equip, vaig veure que era una oportunitat poder col·laborar aportant coneixements per fer una muntanya més inclusiva.

Per què en aquesta vocalia en concret?

Pel meu compromís amb la discapacitat, adquirit gracies a la meua mare per la seva vocació, pel seu treball com a sanitària, i al meu pare per la seva vocació i dedicació com a neuropediatra i dismorfòleg. També gràcies a Laura Jiménez, anterior vocal i la meua professora i mentora pel que respecta al muntanyisme inclusiu. Gràcies a ells em vaig motivar per formar-me a Madrid en el Màster d’Activitats Físiques i Esportives per la Inclusió Social de Persones amb Discapacitat i seguir aquests estudis formant part del  Grup d’investigació d’esports de muntanya: Salut, Inclusió i societat de la Universitat Catòlica de València, on recentment he iniciat els estudis de doctorat.

Com es relaciona l'esport, i més concretament el muntanyisme, amb la inclusió i la solidaritat?

El muntanyisme inclusiu ha sigut possible gràcies a l’invent de ferramentes com la cadira de muntanya o la barra direccional, de no ser així l’accés al medi natural per a persones amb diferents tipus de discapacitats seria impossible. Així mateix, diria que el mes important es el factor humà, formar part d’un equip i ser voluntari es essencial per poder apropar la muntanya a totes i tots.

Quins són els objectius principals d'aquest àrea?

El treball en aquest departament està orientat a la consecució dels següents objectius:

Sensibilitzar a la població a través de la visualització d’activitats de muntanyisme inclusiu, en el que participen persones amb i sense discapacitat.
Afavorir la participació de persones amb discapacitat en les activitats en el medi natural a través de les federacions.
Promoure valors solidaris que ajuden a la població de muntanya a sentir que forma part d’una mateixa família i casa en comú com es el medi natural.
Fomentar la inclusió de persones en risc d’exclusió social a través de les activitats físiques en el medi natural (AFMN).
 

Quin impacte està generant en el muntanyisme valencià l'existència d'aquesta vocalia?

Generalment, a poc a poc el muntanyisme inclusiu va convertint-se en una realitat. Des de la vocalia de muntanya inclusiva i solidaritat apostem per una muntanya per a tots, independentment de les capacitats de cadascú. Tot açò és possible gràcies a les associacions que lluiten per la inclusió de persones amb discapacitat, clubs i altres entitats.

Com s'albira l'actual legislatura?

Durant aquesta legislatura, l’equip de la vocalia muntanya inclusiva tenim molts reptes per davant. El principal es fomentar i apropar el muntanyisme inclusiu a totes aquelles persones que ho desitgen. Així mateix, volem seguir creixent pel que respecta a les competicions inclusives de carreres per muntanya amb barra direccional i cadira de muntanya. I, a més, continuar donant-li el valor que es mereix a la formació per a professionals i aquelles persones interessades en les Activitats Físiques i Inclusives en el Medi Natural.

D’altra banda, aquest any continuem amb la tradicional “Trobada de cadires de muntanya” a Onil que tindrà lloc el 13 de maig, que consisteix en convocar a tots els clubs, famílies, institucions, que disposen de cadira de muntanya per realitzar una ruta conjunta. Així mateix, també volem destacar la quarta edició de les “Jornades de muntanyisme inclusiu i solidaritat”, una jornada divulgativa on participen ponents amb experiències dins d’aquest àmbit i on es realitzen activitats de muntanya inclusives.

Has comentat que estàs estudiant un doctorat. Com compagines la teua vida personal amb un càrrec en la Federació?

Per a mi totes les meues facetes formen part d'un tot, en el qual cada moment és participe de totes dues coses, de la meua afició i del meu càrrec, però a més també del meu treball i dels meus estudis en el doctorat. De tal manera que, quan isc a la muntanya, se m'ocorren idees per a tots els àmbits ja que estan tots relacionats.