Com van ser els teus inicis a la muntanya?
Vaig començar a eixir a la muntanya amb el meu pare. Ell ha sigut escalador i alpinista i vaig començar amb ell. Després, en el club al qual pertanyíem, el Club de Montañeros Vallisoletanos, organitzava eixides a les quals anàvem pràcticament totes les setmanes
 

Què et va motivar a formar-te en aquest camp i quines titulacions tens?
No recorde ara mateix els anys, però va anar amb quasi 30 anys que vaig començar a formar-me. La motivació va ser per a poder dedicar-me professionalment al que m'agradava. Jo tenia el meu treball i, per curiositat, vaig començar a formar-me, em vaig adonar que amb esforç i ganes podia guanyar-me la vida dedicant-me a una activitat que m'apassiona.
Soc tècnic superior d'Escalada, tècnic esportiu d'Alta Muntanya i instructor d'esquí alpí.

Quin balanç fas d'aquests dos anys al capdavant de la EVAM?
El resum és que hi ha moltíssima faena. En aquests últims anys la Federació ha crescut molt en número de federats, en conseqüència, la formació també ha guanyat volum i hi ha molts més projectes formatius en diferents àmbits.
La funció de la EVAM és coordinar aquests projectes, programar tota aquesta activitat i formar els grups de treball.

Explica'ns en què consisteix el teu treball en concret.
Bàsicament la meua funció és la de coordinar aquests projectes i materialitzar-los amb les programacions, unitats didàctiques, sessions, localitzacions, logística en general… I també els recursos humans, els tècnics, secretaria, direcció d'estudis i docents externs, i intentar compassar tot perquè funcione.

És la EVAM un òrgan conegut en l'àmbit esportiu valencià?
Perquè jo pensava que sí, però m'he adonat que no tant. Sí que es coneix entre la gent més pròxima a Federació, però no tant les seues funcions i la magnitud del que es maneja ara.

Abans, fa uns anys, era una escola amb formacions per a esportistes que bàsicament eren cursos d'iniciació o cursos de perfeccionament de les diferents modalitats que representa la Federació i les titulacions internes federatives. Calia organitzar i quadrar aquests cursos i difondre'ls.
Ara l'Escola és molt més gran. Portem projectes amb diferents entitats com Esport a l’Escola, juntament amb Conselleria i la Fundació Trinidad Alfonso, formacions per a la Conselleria de turisme, formacions per a la federació d'escoltisme, etc. Formacions en període transitori juntament amb educació, etc.

Són projectes, doncs que com et deia abans, cal organitzar tota la programació formativa. Cal coordinar amb totes les entitats que accedeixen a aquesta activitat formativa, dissenyar les sessions i les programacions. Cal coordinar als tècnics que les imparteixen juntament amb tota la documentació que han de presentar perquè nosaltres l'enviem a aquestes entitats, etc.
També estan les formacions que ens demanen des de les vocalies que poden ser xarrades o tallers i formacions per a àrbitres o entrenadors que estan coordinades amb la EEAM (Escola Espanyola d'Alta Muntanya) sempre en l'àmbit formatiu.

Quins objectius t'has marcat a mitjà termini?
El primer objectiu va ser posar-nos al dia i centralitzar tota la documentació i la informació de l'escola. La idea és escalar la gestió i intentar organitzar-la d'una manera més centralitzada i accessible, ja que administrem moltes dades, tenim un gran flux d'alumnat, de documents. Si tota aquesta informació no es classifica és molt difícil manejar-la i poder accedir a ella fàcilment quan siga necessària.

Quant a nivell formatiu com ens trobem respecte a altres autonomies?
Això depén, perquè hi ha molta varietat. Hi ha federacions territorials que estan molt parades, i autonomies que tenen més o menys la mateixa activitat que nosaltres. Però en línies generals, som una de les autonomia amb més activitat en l'àmbit formatiu.
Per exemple, en altres comunitats, no existeix el projecte Esport a l’Escola. En altres comunitats les escoles d'alta muntanya de les federacions no tenen Centre Autoritzat d'ensenyaments reglats. De fet, som de les poques que tenim centre autoritzat actiu.

Has esmentat el Centre Autoritzat d'Ensenyaments Esportius Tossal, del qual també eres director què tal en aquest àmbit?
El primer curs amb aquesta directiva vam tindre la dificultat que vam fer la transició de la Direcció amb el curs ja començat i a això es va sumar un canvi de Decret que va suposar adaptar programacions, nomenclatures, mòduls, continguts, etc. I fer-ho en molt poc temps. Actualment va tot més rodat, enguany presentem el cicle superior d'escalada i en el cicle mitjà tenim tres grups en cicle inicial i curs de totes les especialitats que programem.

Tenim pedrera a la Comunitat Valenciana per a comptar amb professionals Tècnics Esportius?
Tots els anys ixen un bon nombre de tècnics formats del nostre centre, encara que la veritat és que després és un xicotet percentatge el que es dedica professionalment a això.

Com es gestiona i planifica la docència d'una formació tan pràctica com pot ser la de Tècnic esportiu?
Del Consell Superior d'Esports emanen aquests decrets que després ordenen les comunitats autònomes, ja que tenen les competències en Educació. I després el Centre de Formació organitza tota la planificació del curs, pràcticament estem dos mesos treballant molt intensament en la programació de cada curs juntament amb els tutors i els formadors.

Com explicaries per a què serveix cadascuna d'aquestes escoles a un nouvingut a la Federació i al món esportiu?
La EVAM, com totes les escoles d'alta muntanya de les federacions, és el braç formatiu de la Federació. Totes les formacions que porta avant la Federació o es demanen a aquesta per altres entitats, es gestionen des d'ací, i és des d'on s'organitzen els recursos humans, materials, documentació i les programacions esportives.

El Centre Autoritzat d'Ensenyaments Esportius Tossal és, com el seu nom indica, un centre autoritzat per Conselleria per a impartir formació reglada d'ensenyaments esportius de règim especial.