Quina és la teua relació amb la muntanya?

Els meus primers records amb la muntanya els van generar el meu avi i el meu germà quan, sent jo encara un xiquet, els acompanyava per les muntanyes pròximes al meu poble, mentre ells caçaven; però practique esports de muntanya des de l'any 2001.

La passió per la muntanya em va portar en 2008-2009 a formar-me com a monitor de muntanya en la Federació Aragonesa de Muntanyisme, després com a Tècnic Esportiu de Mitja Muntanya, em vaig fer membre de la Asociación Española de Guías de Montaña (AEGM) disposant de l'acreditació internacional de la Unionof International Mountain Leader Associations (UIMLA).

Després d'uns anys més centrat en el guiatge professional en muntanya, des de 2013 i fins hui, estic més dedicat a la formació i l'assessorament a altres guies, empreses de turisme actiu i d'aventura, associacions i administracions públiques, en qüestions de seguretat en activitats esportives o turístiques en el medi natural i compliment legal.

Des de quan estàs al capdavant de la vocalia?

Vaig començar des que l'assemblea general de la FEMECV va triar la junta directiva proposada per Carlos Ferrís, a la fi de 2018, en la qual se'm designava com a responsable de la vocalia de seguretat i salut de la FEMECV.

Què et va portar a sumar-te a aquest projecte i fer-te càrrec d'aquesta vocalia?

En primer lloc, es tracta de fer una aportació compromesa a un projecte de la comunitat muntanyenca, tant de la Comunitat Valenciana com de la resta d'Espanya, que porta creixent i estructurant-se des de fa més d'un segle, perquè la FEDME està celebrant actualment el seu centenari. Totes les persones de la comunitat muntanyenca ens hem beneficiat dels coneixements, els ensenyaments, els equips i les tècniques que han desenvolupat els i les veteranes del muntanyisme. Ara es tracta de prendre el relleu i aportar una cosa significativa al col·lectiu muntanyenc a través de la FEMECV.

En segon lloc, qualsevol que realitza activitats en muntanya ha experimentat la importància de la gestió de la seguretat, i ha patit les conseqüències de les males decisions en forma d'accidents o incidents greus, tant propis com de la resta de companys/as, que habitualment són amistats o fins i tot familiars. Els meus propis accidents, en lloc d'allunyar-me de la muntanya, em van portar a aprofundir en com millorar aqueixa gestió i presa de decisions, posar-ho en pràctica, i continuar millorant i aprenent. El meu desenvolupament professional m'ha portat a integrar metodologies i lliçons de la seguretat laboral, que he transmés a guies i empreses de turisme actiu que he format o assessorat. La proposta de Carlos Ferrís d'ocupar-me de la vocalia de seguretat i salut em permetria fer una contribució anàloga, però aquesta vegada arribar al sector de la federació, clubs de muntanya i persones muntanyenques de la Comunitat Valenciana.

Era i és un projecte atractiu perquè, a més de poder aportar en una cosa tan essencial per a qualsevol persona com la seua vida, integritat física i salut, es tractava de crear des de zero una vocalia que no existia anteriorment, i en aquest projecte m'han acompanyat des del principi professionals de la seguretat i la salut en muntanya, com a Guapo Carrillo, Diego Dénia, Andoni Aguirre, Raquel Díez, i més recentment la incorporació de Jorge Juste com a assessor mèdic de la FEMECV, i d'Andrea Solbes. La col·laboració d'aquest equip interdisciplinari ha sigut fonamental per a estructurar i dinamitzar les diferents activitats que hem realitzat, i els estic molt agraït per tot el seu treball i dedicació.

Com és el treball que es fa des de la vocalia?

Inacabable seria la millor paraula que ho resumeix. La seguretat i la salut, en ser assumptes transversals de qualsevol activitat que organitzen tant la FEMECV com els seus clubs, implica que les necessitats d'informació, assessorament i seguiment són bastant àmplies; diguem que tenim molts “clients” que atendre, amb necessitats molt particulars i concretes.

En la vocalia de seguretat i salut tenim un pla anual d'activitats, que és aprovat per la junta directiva i també per l'assemblea general de la FEMECV. Entre aquestes activitats està la recopilació i anàlisi d'estadística de sinistralitat de federats/as en la FEMECV, la revisió de plans de seguretat de competicions FEMECV de carreres per muntanya, activitats de divulgació (jornades, webinars, publicacions, etc.), formació de seguretat en muntanya a través de la EVAM, participar en el gabinet de crisi de la FEMECV, coordinar el pla director d'instal·lacions esportives en muntanya, o dissenyar i desenvolupar el pla de seguretat en muntanya de la FEMECV.

No obstant això, després anem tenint les peticions d'assessorament o suport que ens traslladen altres vocalies, àrbitres/as o òrgans de la FEMECV, clubs i federats/as de la FEMECV, altres administracions públiques com els ajuntaments que ens traslladen dubtes o consultes, o fins i tot depenent d'unes certes meteorologies adverses com a onades de fred, tempestes o onades de calor, i que, com tot això és una cosa bastant variable, les anem abordant al més prompte possible, segons la urgència de l'assumpte o el temps que tenim disponible en la vocalia.

Com és la col·laboració i el diàleg amb els clubs? Heu percebut que necessitaven aquesta vocalia per a impulsar pràctiques esportives més segures?

La relació amb els clubs es canalitza per dues vies, a través de les delegades provincials o mitjançant correu electrònic que ens manen directament a la vocalia o a algun correu general de la FEMECV que després el personal administratiu ens deriva.

Els clubs que organitzen carreres per muntanya del calendari oficial de la FEMECV solen tindre més contacte amb nosaltres per a resoldre dubtes quant a la gestió de la seguretat de tals esdeveniments que han asumido.la seguretat és una qüestió primordial per a tots els clubs de la FEMECV, i tant de les consultes que ens han traslladat com en enquestes que hem realitzat en la FEMECV s'aprecia clarament que els clubs demanden formació, informació i assistència en temes de seguretat en muntanya, principalment primers auxilis en muntanya i tècniques d'acte-rescate.

Quina iniciativa, de les quals s'han posat en marxa des de la vocalia, et genera més satisfacció o ha suposat un repte?

En general, he de dir que estic bastant satisfet que hàgem consolidat i estructurat un treball intern en el qual l'opinió de la vocalia de seguretat i salut és buscada i tinguda en compte. En particular estic satisfet d'haver coordinat i redactat el pla director d'instal·lacions esportives en muntanya, que abasta zones d'escalada, vies ferrates, barrancs equipats, senderes i refugis en muntanya, la qual cosa ha exigit el treball conjunt de diverses vocalies (alpinisme i escalada, barranquisme i senderes i refugis), i que suposarà una fita en la gestió i manteniment adequat d'aquestes instal·lacions en muntanya, que redundarà en un benefici per al col·lectiu federat i per a la població en general que faça ús d'aquestes.

El major repte que hem hagut d'afrontar, sens dubte ha sigut la resposta i adaptació dels esports de muntanya, tant a nivell competitiu com no competitiu, a les recomanacions i normativa enfront de la pandèmia de la Covid-19 que ens ha exigit molta faena addicional, en un context de molta incertesa i que requeria decisions en molts casos urgents. Les col·laboradores de la vocalia que estan treballant en l'àmbit de les urgències sanitàries, van traure temps, fins i tot en els mesos més difícils i esgotadors per al personal sanitari durant la pandèmia, per a ajudar-nos en l'elaboració de documents, protocols i formacions per a la federació, els seus clubs i esportistes. És un esforç que no es visibilitza molt, però que sens dubte hem de reconéixer.

Què queda per fer en la vocalia?

A més de continuar afermant i millorant les línies d'actuació que hem desenvolupat fins ara, la implantació completa del pla director d'instal·lacions esportives en muntanya crec que és un treball que tan sols hem començat, però que ja estem percebent la importància que tindrà en els pròxims anys.

Les administracions públiques que desenvolupen projectes a l'entorn de muntanya de la Comunitat Valenciana, tant autonòmiques (medi ambient, turisme, esports i agència contra la despoblació), provincials i locals (comarques, mancomunitats i ajuntaments) haurien de secundar i finançar les mesures i processos que articula el pla director d'instal·lacions esportives en muntanya de la FEMECV, perquè aqueixes intervencions i inversions contribuïsquen de veritat a la seguretat dels seus usuaris/as.

En els últims anys hem vist notícies d'accidents en muntanya en els quals els elements de seguretat d'unes certes instal·lacions esportives en muntanya, com a vies ferrates, no han sigut adequadament revisats i mantinguts. Això ha de canviar radicalment, hem de col·laborar les diferents institucions amb responsabilitats en la creació i gestió d'instal·lacions esportives en muntanya, i el pla director d'instal·lacions esportives en muntanya de la FEMECV estableix el full de ruta comú i homogeni, amb un horitzó temporal de quatre anys.

Quina nota té el muntanyisme valencià quant a seguretat a la muntanya?

Les dades estadístiques de què disposem són encara parcials i sotmesos a molts condicionants que impedeixen comparar les dades de sinistralitat amb els de muntanyencs/as d'altres autonomías, no obstant, si apreciem l'evolució de la sinistralitat, segons les dades que llancen els comunicats d'accidents tramitats a la companyia d'assegurances que assegura els accidents esportius de les persones federades de la FEMECV, s'aprecia una clara tendència a la reducció de l'índex d'incidència. En 2013, un 6,75% de federats/des FEMECV van tramitar un comunicat d'accident, mentre que aquesta xifra es va reduir al 3,97% en 2017 i al 2,9% en 2020. Aquesta dada, com dic, està sotmés a objeccions, però sembla indicar-nos que els/as federats/des estan millorant els seus resultats de seguretat en muntanya.

No obstant això, desconeixem la sinistralitat de persones muntanyenques que no estan federades, que pel que apunten les estadístiques del Servei de Muntanya de la Guàrdia Civil que recull l'Estudi d'accidentalitat en esports de muntanya de federats FEDME 2020, són els més rescatats per aquests professionals del rescat en muntanya (75%).

Quines iniciatives es plantegen des de la Federació per a traslladar conceptes de seguretat a la muntanya a persones que no són federades i no tenen experiència en aquest entorn?

En la web de la FEMECV disposem d'una secció pública amb documentació i vídeos sobre diferents aspectes de la seguretat en muntanya que són accessibles per a qualsevol persona.

A més, periòdicament anem difonent missatges de conscienciació i divulgació de conceptes de seguretat en muntanya, tant en xarxes socials com en premsa o ràdio.

I altres vocalies van treballant a millorar la informació, senyalització i condicionament de diverses instal·lacions esportives en muntanya, com les senderes homologades, els re-equipaments de zones d'escalada o de barrancs, o la informació sobre els cabals dels barrancs (infobarrancs) que realitza la vocalia de barranquisme a través de Facebook.

Aquestes i altres aportacions les realitza la FEMECV en la seua vocació de servei públic, beneficiant tant a persones federades com no federades.

En qualsevol cas, recomanem als qui vulguen endinsar-se en el món de la muntanya i adquirir experiència i autonomia, que s'acosten a un club de muntanya de la FEMECV, que es federen, i que comencen a formar-se i a realitzar activitats de muntanya en companyia de tècnics/ques de la FEMECV.