La Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV) lamenta profundament la defunció de Francisco José Infer Llorens, muntanyenc valencià i membre del Club d'Esports de Muntanya i Escalada Sol València que va perdre la vida als 71 anys després de patir un accident en els Dolomies italians, quan tornava al costat de tres companys de realitzar la via ferrata Ra Bujela, a Cortina d’Ampezzo.

Des de la Federació volem traslladar el nostre més sincer condol a la seua família, amistats i companys i companyes de muntanya.

Amb la seua pèrdua, el muntanyisme valencià acomiada a una persona amb una trajectòria profundament lligada a la muntanya, a la formació, a l'escalada i a una forma responsable i generosa de viure els cims.

Més de mig segle de muntanya

Francisco José Infer va ser instructor de la ENAM i de la EVAM, escalador, pirineísta, viatger incansable i una persona molt vinculada a la transmissió de coneixements i valors en el medi natural.

En 1972 va escalar el Matterhorn i, amb tan sols 19 anys, va formar part de l'expedició a Groenlàndia de 1974 com el seu integrant més jove. Al llarg de la seua vida va participar també en una expedició al Perú, va realitzar nombroses escalades als Alps i es va convertir en un profund coneixedor dels Pirineus.

També va ser aperturista de vies d'escalada en diferents punts de la Comunitat Valenciana, deixant una petjada directa en el nostre territori i en la història de l'escalada valenciana.

Durant dècades va compartir ascensions, escalades, vies ferratas, eixides hivernals, recorreguts amb raquetes, viatges i activitats de tota mena amb diferents generacions de muntanyencs i muntanyenques.

El seu amic i company de muntanya Miguel Gascón, que va compartir amb ell activitat en els Dolomies, recorda especialment els últims anys d'amistat i muntanya compartida.

En les seues paraules, van ser anys de “ascensions, senderisme, escalades, vies ferratas, eixides a Pirineus, hivernals, raquetes i alpinisme”, a més de trobades quasi cada cap de setmana i reunions de grup els dijous.

Fa a penes unes setmanes havien compartit activitat en el Vallibierna-Colobres i en la via ferrata La Lámpara de Titaguas. També recordava ascensions com el Bisaurín i recorreguts amb raquetes pels Dolomies.

“Era un bon amic en qui podies confiar i compartir vivències, no sols de muntanya”, assenyala Miguel. “Se'ns ha anat un bon amic. Ja el trobe a faltar”.

Una petjada que roman

Més de 56 anys de muntanya deixen expedicions, cims, vies obertes, viatges, aprenentatges i també moments difícils. Però, sobretot, deixen amistats, memòria compartida i una petjada que roman entre els qui van caminar, van escalar i van somiar muntanyes al costat d'ell.

La FEMECV acomiada amb tristesa a Francisco José Infer, però també amb gratitud per tot el que va aportar al muntanyisme valencià i a la comunitat de persones que entenen la muntanya com una forma de vida.

Descansa en pau.