Les VII Jornades Dona i Muntanya FEMECV 2026 es van celebrar els dies 17 i 18 d’octubre a Vallada, sota el lema “Dones que obrin camí, muntanyes que ens uneixen”, reunint participants de diferents llocs en un cap de setmana dedicat a la muntanya, la igualtat i la convivència.

Organitzades per la Vocalia Dona i Muntanya de la FEMECV, les jornades van combinar senderisme, xarrades, experiències personals i tallers, creant espais per a compartir aprenentatges, visibilitzar referents i enfortir els vincles entre les persones que gaudixen de la muntanya.

Des de la Federació volem compartir la crònica que ens ha traslladat la Vocalia, un relat pròxim que arreplega els moments més especials de la trobada i les vivències de les persones que van participar en esta setena edició.

Dones que obrin camí, muntanyes que ens uneixen

El cap de setmana passat, 17 i 18 d’octubre, Vallada va acollir les VII Jornades Dona i Muntanya, organitzades per la Vocalia Dona i Muntanya de la FEMECV. Van ser dos dies de muntanya, igualtat i sororitat que van començar com comencen els bons retrobaments: amb les inscripcions a l’Alberg Les Ermites i abraçades amb cares conegudes que repetixen any rere any, al costat de les que s’estrenaven amb nosaltres.

Dissabte: un cim a la vista, històries que deixen empremta

Sense temps que perdre, ens vam posar en marxa amb la primera activitat: una ruta amb el Club de Muntanya Alt de la Creu, guiada per Mayra Sucias Molla, que ens va anar descobrint els racons i les curiositats del recorregut. L’objectiu el teníem davant des de primera hora: el Penyó, el cim més alt que es veia des de l’alberg. 

El temps ens va donar una treva i el sol ens va acompanyar fins a la vesprada del dissabte. A la tornada, encara amb les botes posades, vam fer una estona de xarrada en grup fins que ens van cridar a dinar. A l’alberg ens esperava un arròs al forn per a totes i tots.

Després d’una dutxa i una estona per a recarregar piles, la vesprada va continuar a l’aula de l’alberg. Pepe García va obrir les ponències amb SAM, Super Abuel@s en el Mundo, la iniciativa que va fundar perquè les persones jubilades continuen emprenent, generant ingressos i, sobretot, projectes. 

El seu missatge va ser el de la longevitat positiva: la jubilació no és un final, sinó un punt de partida, perquè “ara comença la vida que tries”. I va posar l’accent en una cosa que ens vam emportar totes i tots: connectar amb les persones i amb l’ara, i parlar i escoltar amb atenció plena.

Després va arribar Leticia Herrería de la Lastra, de Santoña, Anchoa Honorífica de Plata, professora d’Educació Física i medalla de bronze en el Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica, amb la projecció “La petjada i el temps”. 

Pepe i Leticia van formar part del Desafío Santalucía Seniors Perú 2024, una expedició de cinc esportistes d’entre 65 i 70 anys a la Cordillera Blanca. Allí van combinar ciclisme de muntanya i alpinisme fins a fer cim al Vallunaraju, a 5.686 metres, i van portar 15 ordinadors a una escola de la comunitat andina de Shillcop. En el col·loqui posterior vam poder preguntar-los com es prepara un repte així i què se sent quan demostres que la muntanya no té edat.

Per a tancar la vesprada va arribar Araceli López Boluda. Ella no es considera una gran alpinista. Parla del que fa com si qualsevol de les presents poguera fer-ho, i potser per això arriba tan endins. Ens va contar totes les seues incursions a la muntanya i com s’ha anat preparant amb un fill, més tard amb dos i després amb tres, sense renunciar al que més li agrada. 

Eixe camí la va portar fins al cim del Manaslu el setembre de 2023. Amb 8.163 metres a l’Himàlaia del Nepal, és la huitena muntanya més alta del planeta i un dels catorze huitmils. Ens va mostrar la crua realitat del muntanyisme, sense pretensions ni embuts, i va tancar amb una frase que se’ns va quedar a totes i tots: “Lluitar per un somni és increïble. Aconseguir-lo és espectacular.” Ningú no va eixir indiferent de la sala.

Amb eixa energia vam anar directes al menjador, on ens esperava el sopar. Però la nit no va acabar ací. El grup musical Els Coberts va posar la música i, gràcies als patrocinadors de l’esdeveniment, vam preparar una sorpresa: un bingo musical en què cada línia i cada bingo tenien premi. Després vam continuar sortejant regals per número d’inscripció fins a repartir l’últim detall. Entre cartons, cançons i rialles, la nit ens va unir una mica més a totes les persones que compartim la passió per la muntanya.

Diumenge: el cim interior

El diumenge vam canviar el desnivell pel viatge cap endins. Ethel San Agustín, guia de meditació i mindfulness, professora de ioga i acompanyant en processos de dol, i M.ª Eugenia Sánchez Robres, treballadora social clínica, sociòloga, terapeuta Gestalt i ambaixadora d’Asaltamontes Female, ens van guiar en “El Cim Interior”. Va ser un taller per a explorar la part més misteriosa i alhora més decisiva quan estem a la muntanya: el cap.

Elles es van obrir al grup i el grup es va obrir a elles. Així es va crear un espai segur en què cada persona va poder traure el que portava dins, amb una premissa que van repetir diverses vegades: tot el que passe ací estarà bé. Hi va haver silencis, confidències i molts ulls brillants. Si el dissabte vam pujar al Penyó, el diumenge cadascuna va pujar al seu propi cim, i vam descobrir que eixe també es puja millor en companyia.

Amb el taller es van tancar les jornades, i part del grup es va quedar al dinar opcional per a esprémer les últimes hores juntes.

Gràcies, i ens veiem a la muntanya

Des de la Vocalia Dona i Muntanya volem donar les gràcies:

• A l’Alberg Les Ermites i a l’Ajuntament de Vallada, per acollir-nos i facilitar-nos les instal·lacions.
• Al Club de Muntanya Alt de la Creu i a Mayra, per guiar-nos.
• A Pepe, Leticia, Araceli, Ethel i M.ª Eugenia, per compartir tant.
• Al grup musical Els Coberts, per la música.
• A Estefani, vocal de Joventut i Família, per acompanyar-nos.
• Als patrocinadors i a les empreses col·laboradores, perquè gràcies a ells l’esdeveniment ix avant i cada participant s’emporta un detall a casa.

I sobretot, gràcies a les persones que any rere any confien en la vocalia i continuen de la nostra mà creant espais més segurs per a les dones a la muntanya, i a les que s’han sumat per primera vegada a esta aventura.

Continuem obrint camí juntes

Des de la FEMECV volem reconéixer el treball de la Vocalia Dona i Muntanya i de totes les persones i entitats que han fet possible esta setena edició, així com agrair la participació i la confiança de les persones que continuen donant vida a esta trobada.

Les jornades de Vallada tornen a recordar-nos la importància d’impulsar una muntanya més igualitària, inclusiva i participativa, on compartir experiències, trobar referents i gaudir de l’activitat esportiva des del respecte i el companyerisme.

Perquè cada trobada suma noves veus, noves experiències i noves oportunitats per a continuar obrint camí. Ens veiem en la pròxima edició.