El barranquisme es desenvolupa en un dels entorns més singulars i delicats de la muntanya: rius, canyons, tolls, cascades, badines i estrets on l’aigua, la roca, la fauna i la vegetació formen ecosistemes de gran valor.

Des de la FEMECV volem recordar que gaudir d’un barranc també implica conéixer-lo, respectar-lo i reduir al màxim la nostra petjada.

El barranc no és només un escenari esportiu. És un espai natural viu.

Consulta el Manual 

Camins, accessos i retorns

L’activitat comença abans del primer ràpel. Els camins d’accés, retorn i escapament també formen part de l’entorn i s’han d’utilitzar amb responsabilitat.

Caminar fora dels senders afavoreix l’erosió, afecta la vegetació i pot generar noves traçades. Per això, és important seguir els camins existents, respectar tancaments, regulacions i propietats privades, i evitar variants innecessàries.

Una bona planificació permet gaudir més i danyar menys.

Fauna i llit del riu

Els ecosistemes fluvials són especialment sensibles. En ells viuen aus, amfibis, rèptils, peixos, macroinvertebrats, algues i altres espècies que poden veure’s afectades pel pas freqüent de persones.

Per això, és recomanable no xafar el llit del riu si no és estrictament necessari, especialment en trams sense interés esportiu o quan es puga progressar evitant zones sensibles.

L’aigua no és només part de l’aventura. És també la llar de moltes espècies.

Ací tens tots els consells

Grups reduïts per a un menor impacte

Realitzar descensos en grups reduïts ajuda a minimitzar molèsties, millorar la seguretat i disminuir l’impacte sobre l’ecosistema.

Quan l’eixida siga nombrosa, convé dividir el grup en subgrups xicotets i mantindre una distància prudencial entre ells. Així s’evita l’acumulació de persones en tolls, ràpels, accessos o zones estretes.

Menys pressió també significa més respecte.

Residus i equipaments

Tot residu generat durant l’activitat ha de tornar amb el grup. Restes de menjar, embolcalls, material deteriorat o qualsevol element no natural mai han de quedar-se al barranc.

També és important actuar amb criteris ètics en l’equipament de barrancs: respectar el medi, evitar el sobreequipament, comptar amb autoritzacions, tindre en compte altres persones usuàries i garantir que accessos, retorns i escapaments estiguen correctament plantejats.

Equipar també és una responsabilitat ambiental.

Com a barranquistes, part de l’entorn

Des de la FEMECV animem totes les persones practicants i clubs a consultar el Manual de Bones Pràctiques Mediambientals en Barranquisme, elaborat per a ajudar a gaudir d’aquesta modalitat protegint al mateix temps el medi natural.

Els barrancs formen part de la nostra muntanya. I els qui els recorrem també hem de formar part de la seua cura.