EIXIDE D'ESTIU PTACV 2018

EIXIDE D'ESTIU PTACV 2018

Aquest estiu l'eixida que fem tots els anys amb el PTACV l'hem desenvolupat en els coneguts com Alps del sol, el massís de Ecrins, a França.
Miguel Anta Sancho Coordinador del PTACV

Ha sigut una setmana que per descomptat ha passat massa ràpid i encara que no era l'inicialment previsible, el temps ens ha acompanyat bastant. 
El primer objectiu va ser l'agulla Dibona, una agulla de roca que inspira a qualsevol escalador o alpinista que es precie. Eixim des dels Etages a les 7 del matí, dues hores d'aproximació alpina per a obrir boca. Ens dividim en dos cordadas i cadascú a la seua via. A les set de la vesprada arribem de retorn al cotxe després de dotze hores d'activitat.
L'endemà, des del mateix càmping de la Berarde vam ser a escalar a la paret que dona ombra al càmping, quatre-cents metres de granit, no gaire continu però amb llargs bonics.
L'endemà i amb el pretext d'una tempesta persistent que ocuparia quasi tot el dia, canviem de lloc, ens vam anar a l'altre costat del massís, Ailefroide.
Allí vam poder escalar algunes de les seues granítiques parets i preparar el que serà l'activitat alpina del viatge.
Eixint de Pre Madame Carle, una mica més amunt de Ailefroide ens dirigim al refugi de la glacera Blanc, refugi dones Ecrins. Des d'allí l'endemà i dividits en dos cordades travessem la glacera en direcció a l'Agrana, la muntanya més alta dels Ecrins i l'única juntament amb el Dome que superen els quatre mil metres.
Una de les cordades faria l'ascensió clàssica, que va fins al muscle que separa l'Agrana amb el Dome i escala directament l'aresta fins al cim, amb tornada desfent l'aresta contra direcció.
L'altra cordada faríem l'aresta Aquest o aresta integral de l'Agrana, començant l'aresta totalment a l'esquerra de la muntanya i travessant aquesta per tota l'aresta, el descens és comú amb l'altra ruta. Diedres mixts de quart grau atapeït, corredors encaixonats i travessies amb molt, molt ambient. Una ruta bastant exigent per a iniciar-se en el món dels quatre mils.
La baixada, interminable, quasi dos mil metres de desnivell que entre el madrugó, l'ascensió i l'altura, es pot ennuegar.
L'endemà merescut descans, assecar roba i material i recuperar forces per al viatge de tornada que quasi segur es farà més llarg que el de venir.
 

Patrocinadores: