La FEMECV vol expressar la seua solidaritat amb totes les persones, municipis i territoris afectats pels incendis forestals que aquest estiu estan colpejant de manera especialment dura la província de Castelló.

En les últimes setmanes, els incendis de Soneja i La Vall d’Uixó, aquest últim d’especial preocupació per la seua evolució i per no haver sigut encara extingit, han tornat a situar el foc en el centre de la nostra preocupació col·lectiva. Es tracta de dos episodis molt pròxims geogràficament, però de diferent magnitud i impacte, en una de les zones més muntanyoses i estimades de la Comunitat Valenciana, vinculada a espais naturals de gran valor com la Serra d’Espadà i a localitats que formen part de la memòria muntanyera de moltes persones.

Per als qui vivim la muntanya des del senderisme, les carreres per muntanya, l’escalada, el barranquisme, la marxa nòrdica o les activitats de club, veure cremar aquests paisatges fa mal profundament, perquè no es crema només vegetació, sinó que es perd territori, biodiversitat, camins, història, economia local, refugi de fauna, paisatge i part de la vida dels pobles.

Una zona molt estimada per la comunitat muntanyera

Soneja, situada a l’Alto Palancia, i La Vall d’Uixó, a la Plana Baixa, formen part d’un entorn de gran valor natural i esportiu. Són territoris pròxims a la Serra d’Espadà, a la Serra Calderona, a la vall del riu Palància i a nombrosos espais on la comunitat muntanyera valenciana ha caminat, entrenat, escalat, competit i compartit activitat durant anys.

Parlem d’una zona viva, amb barrancs, senders, parets, pistes, boscos, pobles de muntanya i racons que formen part del contacte amb la natura i el record emocional de moltes persones federades i clubs.

Per això, l’impacte d’aquests incendis no pot mesurar-se només en hectàrees. També es mesura en pèrdua de paisatge, en ferides al territori i en el dolor de qui viu, treballa o gaudeix d’aquests espais amb respecte i estima.

Precaució, informació oficial i responsabilitat

En dies de risc alt o extrem, la responsabilitat individual i col·lectiva és fonamental. La muntanya ha de viure’s amb prudència, i això implica consultar sempre la informació oficial, respectar les restriccions, evitar activitats en zones de risc i no accedir mai a àrees afectades o pròximes a un incendi.

Si veiem fum, foc o qualsevol situació sospitosa, hem d’avisar immediatament al 112, allunyar-nos de la zona, no obstaculitzar accessos i seguir les indicacions dels serveis d’emergència.

La FEMECV recorda també la importància de consultar el Manual de Bones Pràctiques Mediambientals en Prevenció d’Incendis, elaborat per a ajudar clubs, esportistes i persones usuàries de la muntanya a reduir riscos i actuar amb responsabilitat.

La prevenció no comença quan veiem les flames. Comença abans d’eixir de casa, quan decidim si una activitat és adequada, si el risc ho permet i si les condicions són segures.

Gràcies a qui protegeix vides i territori

Des de la FEMECV volem traslladar el nostre agraïment i reconeixement a tots els mitjans d’extinció, seguretat i emergències que estan treballant o han treballat sobre el terreny: bombers forestals, consorcis provincials, unitats d’emergències, agents mediambientals, Guàrdia Civil, policies locals, protecció civil, personal sanitari, ajuntaments, voluntariat i equips tècnics.

La seua tasca en situacions de foc, calor extrema, vent, fum i risc per a la població és imprescindible.

Gràcies per protegir vides, pobles, muntanyes i espais naturals. Gràcies per estar on ningú voldria estar, defensant allò que és de totes i tots.

Solidaritat amb els pobles afectats i compromís de suport de la FEMECV

Volem traslladar el nostre suport als municipis afectats i a totes les persones que han patit desallotjaments, pèrdues o danys en les seues llars, cultius, animals, mitjans de vida i entorn. No sols de la nostra comunitat, sinó també de les províncies d’Àvila i Madrid, on el foc està calcinant grans extensions.

Un incendi no acaba quan s’apaguen les flames: després arriba un procés llarg de recuperació i de reconstrucció emocional, social i ambiental.

Des de la FEMECV volem estar prop dels territoris afectats i, quan siga possible i amb la deguda coordinació institucional, contactar amb ajuntaments, clubs i entitats locals per a conéixer necessitats i valorar possibles formes de suport. Ho farem sempre amb prudència, respecte i seguint les indicacions tècniques i mediambientals, conscients que la recuperació requereix temps, cura i acompanyament.

La muntanya ens necessita

Els incendis d’aquest estiu ens recorden, una vegada més, que la muntanya no és només el lloc on anem a practicar esport. És un patrimoni natural, cultural i humà que sosté pobles, biodiversitat, activitats, memòria i comunitat.

Hui toca lamentar, agrair, acompanyar i extremar la prudència. Demà tocarà ajudar a recuperar, aprendre i continuar cuidant.

Perquè la muntanya ens dona molt. I ara, més que mai, necessita que estiguem al seu costat.